L'Edat Mitjana - Una mica d'història
Introducció
L’Imperi Romà va ser destruït quan els pobles bàrbars procedents
del nord i est d’Europa el van envair.
Els bàrbars es van repartir el territori de l’imperi.
Així va començar el període de la història anomenat Edat Mitjana.
En aquest temps es va establir un sistema que rep el nom de
feudalisme. Les persones es dividien en senyors i vassalls.
Els vassalls estaven sotmesos als seus senyors, i a canvi rebien
protecció. Poc a poc, el comerç va fomentar la
consolidació de mercats al voltant dels quals varen florir les ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important de la vida urbana.
L’edat mitjana va durar des de la caiguda de l’imperi romà d’occident
(segle V) fins a la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs
(segle XV) i el descobriment d'Amèrica per part de Cristòfol Colon.
Vídeo: La societat feudal
La societat medieval
La societat medieval estava constituïda per tres grups socials
o estaments: la noblesa (primer estament),
el clergat (segon estament) i la burgesia (tercer estament).
Per damunt d’ells es trobava el rei, que era la màxima autoritat.
Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos.
Tot el que hi havia en les seves possessions era seu (les cases,
els boscos, els rius, els molins... fins i tot les persones: els pagesos
no podien abandonar les terres sense el consentiment del senyor.
La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i
l’artesania. No depenien dels senyors feudals (noblesa) sinó
directament del rei.
La immensa majoria de la societat quedava fora d’aquests grups.
Alguns treballaven: pagesos, jornalers, serfs, menestrals,
aprenents, capellans...; i d’altres no tenien feina: captaires, rodamóns, desocupats...
Tot i això, havien de pagar impostos.
L’economia i l'evolució de la societat
L'economia medieval es basava en l'agricultura i la
ramaderia; els intercanvis comercials gairebé van desaparèixer.
Sovint es van produir crisis a causa de les guerres,
les males collites i les epidèmies.
A les ciutats, els artesans van començar a associar-se en gremis.
L'Església va ser la institució que va influir més en el pensament de l'època. En els monestirs es van copiar els llibres de l'antiguitat clàssica - grega i romana - que en cas contrari s'haurien perdut per sempre.
També s'hi van traduir les grans obres de la cultura àrab, la més avançada d'aquell temps.
El romànic i el gòtic
Entre els segles IX i XI es va desenvolupar l’art romànic,
eminentment rural. Construccions massisses i poc
il·luminades, pintures sobre fusta i frescos sobre calç,
i escultures de pedra i fusta. L’edifici més típic és
l’església, tot i que es conserven monestirs, ponts o castells.
Catalunya és considerada el bressol de l’art romànic.
A partir del segle XII es va desenvolupar l’art gòtic,
eminentment urbà, de grans dimensions i ben il·luminat.
La catedral és l’edifici religiós típic, juntament amb
molts edificis civils: palaus, llotges i drassanes.
Grans finestrals amb vitralls de colors i pintures i escultures
més realistes i expressives que les romàniques.
L'habitatge a l’Edat Mitjana
Fa gairebé un miler d’anys el centre d’un territori era el feu,
dominat pel castell, on residia el senyor feudal.
D’ell depenien els boscos, els camps de conreu, les cases i pobles
i fins i tot les persones que vivien en aquelles
contrades.
El castell era un edifici militar on vivia el senyor feudal i
la seva família, que disposaven d’habitacions luxoses. També hi
vivien, en habitacions molt més senzilles, els criats, encarregats
de les feines domèstiques, i els cavallers, soldats que defensaven
el feu.
Els pagesos, en canvi, vivien en condicions semblants a
l’Edat Antiga: cases senzilles, de parets de pedra
i sostre de palla o teules. En una sola sala feien
vida les persones i els animals domèstics.
Les ciutats
Amb la generalització dels mercats, les ciutats varen començar
a recuperar importància.
Els seus habitants, anomenats burgesos, no depenien dels senyors
feudals, sinó directament del rei.
Hi vivia gent de tota mena i religió: cristians, jueus i mossàrabs
(àrabs conversos).
Les ciutats estaven emmurallades i els carrers eren estrets.
Al voltant de la plaça major hi havia la catedral i l’ajuntament.
Mentre que els comerciants rics vivien en palaus i cases molt grans,
els pobres vivien en cases de només una sala i una habitació, i
cuinaven al carrer per por als incendis. Poc a poc varen emprar
materials més segurs, com els totxos i la pedra. S’il·luminaven amb
espelmes i llànties, i s’escalfaven amb llars de foc.
En moltes ciutats hi havia persones d’origen jueu. Vivien en barris
separats, anomenats calls.
Arquitectura dels monestirs
Els monestirs eren edificacions semblants als castells on vivien
els monjos. Aquests eren els únics que sabien
llegir i escriure, i gràcies a ells s’ha conservat la cultura de
l’antiguitat.
En els monestirs es distingien dos recintes:
El primer era darrere la muralla i comprenia les dependències
relacionades amb el treball quotidià: els graners,
els estables o els magatzems.
En el segon recinte, separat del primer, hi havia l'edifici principal.
El claustre posava en contacte totes les dependències del monestir:
l'església, la sala capitular, el refectori o menjador, el locutori o
habitació on es parlava, i els dormitoris.
Els avenços tecnològics a l’Edat Mitjana
La majoria de les innovacions tècniques varen tenir relació amb
l’agricultura.
El molí d’aigua feia moure una roda circular (mola) sobre una
pedra fixa, i servia per convertir el blat en farina.
On no hi havia aigua s’utilitzaven molins de vent.
L’arada d’orelló tenia una reixa metàl·lica que penetrava més a la
terra que les arades de fusta.
La collera permetia augmentar la força de tracció dels cavalls,
mentre que la ferradura metàl·lica els protegia les peülles.
La brúixola, un invent xinès, va canviar totalment el món de la
navegació: l’agulla imantada assenyalava sempre el nord, tant de dia com de nit.
L’expansió cap al sud i la Mediterrània
A començaments del segle XIII el rei Jaume I va conquerir
Mallorca i València, moment en què s’acaba
l’expansió per la península pactada amb el regne de Castella.
Vídeo: Jaume I El Conqueridor
A mitjans del segle XIV es dóna el moment de la màxima expansió
territorial -que implicava domini polítics i possibilitats comercials- de la Confederació catalano-aragonesa. A part del territori que avui configura
el Principat de Catalunya, el domini de la Confederació s'estenia al Rosselló, al Regne de Mallorca i la resta de les
illes Balears, al Regne de València, a l'illa de Sicília, a la de Sardenya i als ducats grecs d'Atenes i Neopàtria; a mitjan segle XV s'hi afegiria el Regne de Nàpols.
Vídeo: Resum de l'Edat Mitjana
Prova Edat Mitjana L, una ficha interactiva de mcriado
liveworksheets.com
liveworksheets.com
Edat mitjana, una ficha interactiva de Ceip_Clara_Campoamor
liveworksheets.com
liveworksheets.com
Edat mitjana, una ficha interactiva de laialluis
liveworksheets.com
liveworksheets.com
L'Edat Mitjana, una ficha interactiva de Pilar_Rovira
liveworksheets.com
href="https://es.liveworksheets.com/user/montserubau">montserubau
liveworksheets.com
liveworksheets.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada